21.12.09

Prejudicis (propis i aliens)

Què pensa la gent de nosaltres? Quina es l'opinió que té molta gent sobre el BLOC?

Aquestes son preguntes que ens fem sovint, i que ens duen quasi sempre a les mateixes respostes: per a uns de dretes, per a altres d'esquerres; per a uns catalanistes, per a altres neoblavers...

I a continuació ens fem la pregunta  màgica: I que podem fer per a que canvien d'opinió? Pensem que si els fem canviar, que si els fem veure tan equivocats com estàn , ens votaràn...

I sabeu quina es la resposta? Res de res. Fins i tot si ho intentem podem empitjorar les coses... De tota manera, d'açò ja en parlarem (però per si de cas no oblideu allò de "excusatio non petita, accusatio manifesta").

Hui volem pensar al revés, i fer-nos les següents preguntes:
  1. Què pensem nosaltres de la gent?
  2. Què pensem que la gent pensa de nosaltres?
Aquestes preguntes ens posen en contacte amb els nostres prejudicis, i per tant amb les nostres filies i fòbies. Son aquestes les que ens separen de la gent, i al revés que en el cas anterior, depén de nosaltres canviar-les.

Si pensem que no paga la pena anar a parlar amb algún col·lectiu perquè son d'aquesta manera o de l'altra, el més probable es que no anem a reunir-nos amb ells. I per tant, ells i nosaltres ens quedarem igual que estavem: cadasqú amb la seua veritat.

Sempre hem de pensar en el que podem fer, i en si depén de nosaltres aconseguir-ho. I si no volem frustrar-nos massa, treballar només en allò que està al nostre abast. I fer canviar els demés no està al nostre abast. Només podem canviar-nos a nosaltres mateixos, iaixò amb esforç, constància i dedicació.

Per a que la gent ens vote, ha de confiar en nosaltres. Per a que confien, cal que ens coneguen. I per a conéixer-nos, es necessari contactar. Per tant, es vital pensar en quina es la millor actitud amb la que podem anar a parlar i escoltar la gent.

Què penseu que serà més productiu, anar amb prejudicis o amb una actitud oberta, respectuosa i tolerant?

Els  prejudicis son obstacles interns que ens impedeixen assolir els nostres objectius. Si ens deixem dur per les nostres fòbies, segurament no avançarem massa. Hi ha un sentència que diu que "si sempre faç el que ja has fet, sempre aconseguiràs el mateix". Igual podem dir del pensar.

Ja sabeu, si anem a parlar amb algú amb una actitud no massa adient, segurament no arribarem a cap acord. Per tant, obrim la nostra ment i deixem caure els nostres prejudicis. La vida, i també la política, ens aniràn millor, molt millor.