Retallada versus gestió

Les treballadores i els treballadors ens manifestem contra el decret del Govern de 20 de maig perquè representa un atemptat contra el benestar social.

Retalla el sou dels empleats del sector públic, des del grup més baix al més alt.

Retalla ajudes que havia donat sense mesura per clientelisme partidista, ajudes que no són per renda sinó per aconseguir vots.

Congela pensions i rebaixa les ajudes a la dependència.

I tot perquè davant d’una crisi que es mostrava evident l’any 2008 va respondre amb mesures que s’ha vist inadequades: els 13 mil milions d’euros donats als ajuntaments no han fet baixar l’atur que ha anat creixen fins arribar als més de quatre milions. Però si que han seguit omplint les butxaques d’empresaris de la construcció, que van veure com la demanda d’habitatges queia. 

Ara som qui hem de pagar els plats trencats, hem de pagar la falta de gestió de governs de l’estat, autonòmics, provincials i locals que no han fet un ús eficaç dels fons públics. 

Mentrestant davant aquesta retallada seguim veient com des de les diferents institucions es continua malbaratant els diners públics. 

Per això la nostra resposta no acaba el dia 8 de juny amb la vaga i les manifestacions, és ara quan comença. 

Per això hem de manifestar la nostra opinió davant de les despeses que s’anuncien i denunciar totes aquelles que no busquen el progrés social sinó el clientelisme i la búsqueda fàcil del vot.

Per una racionalització i una gestió eficaç dels béns públics: feu-vos sentir.  

Xavier Ivorra Sala

Parlar valencià, ser valencià

La llengua crea el món que ens envolta. No puc sentir-me més al costat de la terra que quan la sent en la llengua que forma el primer record: l'experiència que no donen els llibres, sinó la vida.

I la vida com a valencià s'arrela a les paraules que li donen sentit. Paraules que creen arrels, que mantenen l'arbre amb les branques i les fulles, amb les flors que són promesa de fruit. Per això vull que el valencià siga viu, que recupere el lloc que li correspon, que forme part de les llengües vives. I això haurem de fer-ho entre tots, entre tots els valencians.El valencià és una riquesa per a tots, cal prendre la bandera i mantindre la flama. Hem de dir i repetir que parlar valencià no és una imposició, la història està ahí per a demostrar-ho.

Nosaltres hem donat, i seguim donant exemple de convivència. Una convivència de llengua és una convivència d'acceptar l'altre, d'acceptar noves influències. Com a terra que som mirant el mar, donem la benvinguda. Per això mateix volem ser respectats, volem que aquell que ve conega i accepte la llengua d'acollida.

I és que a més a més, mantindre el valencià és un deure que tenim amb la nostra gent: Si mirem la història, és un miracle que encara es parle. Si hi ha per entrar al llibre dels rècords. Si contem els entrebancs que ens han posat, i malgrat tot, encara està present i hem heretat tot un món de paraules. Paraules fondes com un pou que si mirem a dins sentim la frescor de l'aigua, combatent allà baix la foscor  i el silenci per pujar als llavis, per pujar a la terra.


I qui ha mantés la vida de la llengua han estat sobretot la gent de la terra, que ha vist com canviaven els referents, i d'una societat agrària passava a una de serveis. Però gràcies a la llengua ha perdurat la memòria de la història que ens fa com a poble. I ha estat la gent dels oficis, els treballadors, les classes menys afavorides socialment.


Hem de sentir-nos orgullosos dels nostres pares que contra vents i tempestes no van deixar de fer sentir als seus l'amor per la terra, manifestada amb les paraules properes: lluna, cel, núvol, bancal, forment, garrofer i olivera. Homes i dones que estenien el seu saber i la seua tradició, mentre una altra llengua portava la política i fins i tot la religió. Però ha estat, i està, tal la força de les paraules que encara alenem.


Volem viure en valencià. Demanem dels altres la tolerància que nosaltres hem donat. Este tros de terra dels valencians seguirà sent valenciana si es manté el valencià. Vos demanem que conviviu amb nosaltres amb les dues llengües. Formem part de la mateixa terra, i la suma sempre és més productiva que la resta i la prohibició.


Vos convidem a ser plenaments valencians, i això vol dir convidar-vos a sentir el valencià com a part vostra, encara que no la tingueu com a primera llengua. Animeu-vos a formar part d'aquest  cos agermanat on el cor es mou per donar vida. Igual que les sèquies braçals i ramals porten l'aigua que fa esclatar el fruit.


Sentiu l'orgull de parlar-la, de formar part d'aquest tresor de coneixements que ens permet mantindre el món que hem heretat tot acoblant-nos als canvis que el segle XX ha fet arribar al segle XXI. I així el valencià ha entrat també als nous mitjans de comunicació, a la modernitat, a la contemporaneïtat del plurilingüisme.


Francesc Xavier Sala Ivorra, Sant Joan d'Alacant, 18 d'abril de 2010

Més que Nacionalistes

Durant la Transició espanyola el valencianisme (polític, cívic i cultural) va ser capaç d'identificar-se, i de que l'identificaren, la qual cosa és encara més important, amb valors com: la modernitat, el progressisme, l'europeisme, la democràcia, la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectius... i per suposat amb la reivindicació nacional.

Segurament, i pels motius que siga, al remat aquesta ecuació va fer-se molt més ximple, i quedà en una mena de valencianisme=nacionalisme.  Al llarg de les darreres dècades la "societat valenciana" ens ha vist, ens ha identificat, només des d'aquesta vessant de reivindicació nacional, i per tant també lingüístico-cultural. Però la resta de valors hem anat perdent-los, almenys als ulls dels nostres votants potencials. 

La situació que a hores d'ara vivim es ben diferent de l'anteriorment assenyalada. Als anys 70 i 80 eixiem d'una dictadura, hui estem en una democràcia. Però també les democràcies tenen perills, i més en temps de crisi. 

D'un d'aquests perills ja ens avisava Erich Fromm als seus escrits de post-guerra, quan parlava  del que ell anomenava "conformisme democràtic". Podem caure en una relaxació cívica, com de fet està passant, que permeta els abusos de poder democràtic(?), la corrupció, el nepotisme, l'ús partidista de la política, la "propaganda popular", la censura... no acabariem.

Ara el BLOC, i el valencianisme polític en general, comencem una nova etapa. Almenys això hem de fer entre tots. I ara no val a badar. Estem davant d'una (altra) oportunitat històrica, la cojuntura ens afavoreix. És el moment de fer la passa endavant que tant de temps estem esperant.

Per a fer aquest salt no ens queda altra que "líderar el País Valencià". Presentar-nos davant la societat valenciana com el que som: valencians i valencianistes... i més que nacionalistes. 
Som valencianistes, es ben cert. Ara bé la nostra proposta política no pot quedar-se en reivindicar el que som i volem ser. Ha d'anar molt més enllà. Cal que la gent ens torne a identificar amb tots aquells valors que hem anat perdent (no noslatres, però sí el que la gent pensa). Hem de presentar-nos davant la societat com estem fent-ho últimament: una garantia de progrés, democràcia, i feina ben feta. La gent ens ha de veure com "eixos capaços de governar i de fer-ho molt bé". Tot allò que demostrem on governem hem de "vendre-ho", per tal que l'ecuació amb la que ens identifiquen siga més ampla i més ajustada a la realitat del que som. Valencianisme es igual a progrés, democràcia, sostenibilitat, feina ben feta, honestedat, solidaritat, integració, solucions, pragmatisme polític i administratiu... i reivindicació nacional . I clar està: el veritable canvi.
Per a (no) fer ús d'un símil "evangelitzador" podem dir que la nostra tasca política no és aconseguir que els valencians es converteixquen en valencianistes o en nacionalistes. La "conversió" es un tema personal, i per tant no pot forçar-se. 
La nostra tasca política és eixir al càrrer i dir-li a la gent que "podem, sabem i volem construir el País Valencià", i sobre tot transmetre'ls que "podem, sabem i volem governar", es a dir solucionar els problemes dels nostres conciutadans i millorar la seua qualitat de vida. La resta ja vindrà.

Es temps...

Com sabreu, ahir dissabte 27 va ser la presentació de la Coalició Compromís. Com molts diuen, "hem disparat el primer masclet". Ara falta posar en marxa la traca sensera.

Molt s'ha escrit i parlat sobre la coalició del nostre partit, el BLOC, amb Iniciatia i els Verds, i amb Joan Ribó. Opinions hi han per a tots els gustos, a uns pot agradar més i a altres menys... Com sempre i com en qualsevol ocasió, totes les opinions son vàlides, sempre que estiguen basades en el respecte a l'altre i en la búsqueda del millor per al partit i per al País.
Certament tots volem el millor per al nostre País i per al BLOC, i en la col·laboració de tots de ben segur que trobarem el camí més adient.
Des de l'Equip d'Innovació Organitzativa anem a continuar en la tasca encetada per la Secretaria d'Organització per tal de fer del BLOC un partit cada vegada més gran. Estem treballant i anem a continuar fent-ho per tal d'enfortir els nostres col·lectius, i proporcionar-los ferramentes més eficients per tal d'assolir els nostres objectius polítics i electorals.
Ja ens hem reunit amb molts col·lectius i comarques. La nostra funció es ser-vos útils , i la nostra meta "guanyar el 2011".
Estem a la vostra disposició per a fr-nos més forts a nivell orgànic, i així aconseguir el que tots volem: fer del BLOC el partit de referència del País Valencià.