Més que Nacionalistes

Durant la Transició espanyola el valencianisme (polític, cívic i cultural) va ser capaç d'identificar-se, i de que l'identificaren, la qual cosa és encara més important, amb valors com: la modernitat, el progressisme, l'europeisme, la democràcia, la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectius... i per suposat amb la reivindicació nacional.

Segurament, i pels motius que siga, al remat aquesta ecuació va fer-se molt més ximple, i quedà en una mena de valencianisme=nacionalisme.  Al llarg de les darreres dècades la "societat valenciana" ens ha vist, ens ha identificat, només des d'aquesta vessant de reivindicació nacional, i per tant també lingüístico-cultural. Però la resta de valors hem anat perdent-los, almenys als ulls dels nostres votants potencials. 

La situació que a hores d'ara vivim es ben diferent de l'anteriorment assenyalada. Als anys 70 i 80 eixiem d'una dictadura, hui estem en una democràcia. Però també les democràcies tenen perills, i més en temps de crisi. 

D'un d'aquests perills ja ens avisava Erich Fromm als seus escrits de post-guerra, quan parlava  del que ell anomenava "conformisme democràtic". Podem caure en una relaxació cívica, com de fet està passant, que permeta els abusos de poder democràtic(?), la corrupció, el nepotisme, l'ús partidista de la política, la "propaganda popular", la censura... no acabariem.

Ara el BLOC, i el valencianisme polític en general, comencem una nova etapa. Almenys això hem de fer entre tots. I ara no val a badar. Estem davant d'una (altra) oportunitat històrica, la cojuntura ens afavoreix. És el moment de fer la passa endavant que tant de temps estem esperant.

Per a fer aquest salt no ens queda altra que "líderar el País Valencià". Presentar-nos davant la societat valenciana com el que som: valencians i valencianistes... i més que nacionalistes. 
Som valencianistes, es ben cert. Ara bé la nostra proposta política no pot quedar-se en reivindicar el que som i volem ser. Ha d'anar molt més enllà. Cal que la gent ens torne a identificar amb tots aquells valors que hem anat perdent (no noslatres, però sí el que la gent pensa). Hem de presentar-nos davant la societat com estem fent-ho últimament: una garantia de progrés, democràcia, i feina ben feta. La gent ens ha de veure com "eixos capaços de governar i de fer-ho molt bé". Tot allò que demostrem on governem hem de "vendre-ho", per tal que l'ecuació amb la que ens identifiquen siga més ampla i més ajustada a la realitat del que som. Valencianisme es igual a progrés, democràcia, sostenibilitat, feina ben feta, honestedat, solidaritat, integració, solucions, pragmatisme polític i administratiu... i reivindicació nacional . I clar està: el veritable canvi.
Per a (no) fer ús d'un símil "evangelitzador" podem dir que la nostra tasca política no és aconseguir que els valencians es converteixquen en valencianistes o en nacionalistes. La "conversió" es un tema personal, i per tant no pot forçar-se. 
La nostra tasca política és eixir al càrrer i dir-li a la gent que "podem, sabem i volem construir el País Valencià", i sobre tot transmetre'ls que "podem, sabem i volem governar", es a dir solucionar els problemes dels nostres conciutadans i millorar la seua qualitat de vida. La resta ja vindrà.