Més que Nacionalistes

Durant la Transició espanyola el valencianisme (polític, cívic i cultural) va ser capaç d'identificar-se, i de que l'identificaren, la qual cosa és encara més important, amb valors com: la modernitat, el progressisme, l'europeisme, la democràcia, la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectius... i per suposat amb la reivindicació nacional.

Segurament, i pels motius que siga, al remat aquesta ecuació va fer-se molt més ximple, i quedà en una mena de valencianisme=nacionalisme.  Al llarg de les darreres dècades la "societat valenciana" ens ha vist, ens ha identificat, només des d'aquesta vessant de reivindicació nacional, i per tant també lingüístico-cultural. Però la resta de valors hem anat perdent-los, almenys als ulls dels nostres votants potencials. 

La situació que a hores d'ara vivim es ben diferent de l'anteriorment assenyalada. Als anys 70 i 80 eixiem d'una dictadura, hui estem en una democràcia. Però també les democràcies tenen perills, i més en temps de crisi. 

D'un d'aquests perills ja ens avisava Erich Fromm als seus escrits de post-guerra, quan parlava  del que ell anomenava "conformisme democràtic". Podem caure en una relaxació cívica, com de fet està passant, que permeta els abusos de poder democràtic(?), la corrupció, el nepotisme, l'ús partidista de la política, la "propaganda popular", la censura... no acabariem.

Ara el BLOC, i el valencianisme polític en general, comencem una nova etapa. Almenys això hem de fer entre tots. I ara no val a badar. Estem davant d'una (altra) oportunitat històrica, la cojuntura ens afavoreix. És el moment de fer la passa endavant que tant de temps estem esperant.

Per a fer aquest salt no ens queda altra que "líderar el País Valencià". Presentar-nos davant la societat valenciana com el que som: valencians i valencianistes... i més que nacionalistes. 
Som valencianistes, es ben cert. Ara bé la nostra proposta política no pot quedar-se en reivindicar el que som i volem ser. Ha d'anar molt més enllà. Cal que la gent ens torne a identificar amb tots aquells valors que hem anat perdent (no noslatres, però sí el que la gent pensa). Hem de presentar-nos davant la societat com estem fent-ho últimament: una garantia de progrés, democràcia, i feina ben feta. La gent ens ha de veure com "eixos capaços de governar i de fer-ho molt bé". Tot allò que demostrem on governem hem de "vendre-ho", per tal que l'ecuació amb la que ens identifiquen siga més ampla i més ajustada a la realitat del que som. Valencianisme es igual a progrés, democràcia, sostenibilitat, feina ben feta, honestedat, solidaritat, integració, solucions, pragmatisme polític i administratiu... i reivindicació nacional . I clar està: el veritable canvi.
Per a (no) fer ús d'un símil "evangelitzador" podem dir que la nostra tasca política no és aconseguir que els valencians es converteixquen en valencianistes o en nacionalistes. La "conversió" es un tema personal, i per tant no pot forçar-se. 
La nostra tasca política és eixir al càrrer i dir-li a la gent que "podem, sabem i volem construir el País Valencià", i sobre tot transmetre'ls que "podem, sabem i volem governar", es a dir solucionar els problemes dels nostres conciutadans i millorar la seua qualitat de vida. La resta ja vindrà.

Es temps...

Com sabreu, ahir dissabte 27 va ser la presentació de la Coalició Compromís. Com molts diuen, "hem disparat el primer masclet". Ara falta posar en marxa la traca sensera.

Molt s'ha escrit i parlat sobre la coalició del nostre partit, el BLOC, amb Iniciatia i els Verds, i amb Joan Ribó. Opinions hi han per a tots els gustos, a uns pot agradar més i a altres menys... Com sempre i com en qualsevol ocasió, totes les opinions son vàlides, sempre que estiguen basades en el respecte a l'altre i en la búsqueda del millor per al partit i per al País.
Certament tots volem el millor per al nostre País i per al BLOC, i en la col·laboració de tots de ben segur que trobarem el camí més adient.
Des de l'Equip d'Innovació Organitzativa anem a continuar en la tasca encetada per la Secretaria d'Organització per tal de fer del BLOC un partit cada vegada més gran. Estem treballant i anem a continuar fent-ho per tal d'enfortir els nostres col·lectius, i proporcionar-los ferramentes més eficients per tal d'assolir els nostres objectius polítics i electorals.
Ja ens hem reunit amb molts col·lectius i comarques. La nostra funció es ser-vos útils , i la nostra meta "guanyar el 2011".
Estem a la vostra disposició per a fr-nos més forts a nivell orgànic, i així aconseguir el que tots volem: fer del BLOC el partit de referència del País Valencià.






 

Prejudicis (propis i aliens)

Què pensa la gent de nosaltres? Quina es l'opinió que té molta gent sobre el BLOC?

Aquestes son preguntes que ens fem sovint, i que ens duen quasi sempre a les mateixes respostes: per a uns de dretes, per a altres d'esquerres; per a uns catalanistes, per a altres neoblavers...

I a continuació ens fem la pregunta  màgica: I que podem fer per a que canvien d'opinió? Pensem que si els fem canviar, que si els fem veure tan equivocats com estàn , ens votaràn...

I sabeu quina es la resposta? Res de res. Fins i tot si ho intentem podem empitjorar les coses... De tota manera, d'açò ja en parlarem (però per si de cas no oblideu allò de "excusatio non petita, accusatio manifesta").

Hui volem pensar al revés, i fer-nos les següents preguntes:

1. Què pensem nosaltres de la gent?
2. Què pensem que la gent pensa de nosaltres?

Aquestes preguntes ens posen en contacte amb els nostres prejudicis, i per tant amb les nostres filies i fòbies. Son aquestes les que ens separen de la gent, i al revés que en el cas anterior, depén de nosaltres canviar-les.

Si pensem que no paga la pena anar a parlar amb algún col·lectiu perquè son d'aquesta manera o de l'altra, el més probable es que no anem a reunir-nos amb ells. I per tant, ells i nosaltres ens quedarem igual que estavem: cadasqú amb la seua veritat.

Sempre hem de pensar en el que podem fer, i en si depén de nosaltres aconseguir-ho. I si no volem frustrar-nos massa, treballar només en allò que està al nostre abast. I fer canviar els demés no està al nostre abast. Només podem canviar-nos a nosaltres mateixos, iaixò amb esforç, constància i dedicació.

Per a que la gent ens vote, ha de confiar en nosaltres. Per a que confien, cal que ens coneguen. I per a conéixer-nos, es necessari contactar. Per tant, es vital pensar en quina es la millor actitud amb la que podem anar a parlar i escoltar la gent.

Què penseu que serà més productiu, anar amb prejudicis o amb una actitud oberta, respectuosa i tolerant?

Els  prejudicis son obstacles interns que ens impedeixen assolir els nostres objectius. Si ens deixem dur per les nostres fòbies, segurament no avançarem massa. Hi ha un sentència que diu que "si sempre faç el que ja has fet, sempre aconseguiràs el mateix". Igual podem dir del pensar.

Ja sabeu, si anem a parlar amb algú amb una actitud no massa adient, segurament no arribarem a cap acord. Per tant, obrim la nostra ment i deixem caure els nostres prejudicis. La vida, i també la política, ens aniràn millor, molt millor.